Suscripció gratüita al butlletí
Línies d'Ajuda
- Ajudes a ports de pesca, llocs de desembarcament i fondejadors de les Illes Balears
- Ajudes per al suport a les agrupacions de productors de patates de consum no destinades a la indústria de la fècula
- Ajudes destinades a promoure la constitució d’agrupacions de productors de patates de consum, any 2010
- Subvencions per a la utilització de serveis d’assessorament, any 2010
- Ajudes per a la reestructuració i reconversió de vinyes
- Ajudes per a la contractació d’assegurances agràries combinades a la comunitat autònoma de les Illes Balears, per a l’any 2010
Fires i Festes a Balears
Illes Balears Qualitat
Els productes agroalimentaris amb denominacions de qualitat o indicacions geogràfiques conformen un sector econòmicament considerable. |
| Llegiu-ne més... |
Vis-a-Vis
| L'alça dels preus del blat encareix, l'agost, un 5% els aliments |
![]() L'augment registrat en els preus del blat en l’àmbit internacional va provocar que els preus internacionals dels aliments pugessin un 5% l'agost, el que suposa el major increment mensual des de novembre de 2009 i va situar l'indicador de preus dels aliments de la FAO en el seu nivell més alt des de setembre de 2008, segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). |
| Llegiu-ne més... |
La Nostra Recepta
| Tapes |
![]() Petits “bocates” d'entrecot amb rocafort Tapa de bacallà i ceba caramel·litzada |
| Llegiu-ne més... |
| Un dia de pesca amb moruna, entre la tradició cultural i el desenvolupament sostenible |
|
|
|
Els arts de parada tenen una llarga tradició al migjorn de Mallorca. N’hi ha de diferents tipus, segons les dimensions i formes, i van dirigides a la pesca d’espècies migratòries estacionals de grans dimensions, com la sirviola, el bonítol o la tonyina. Són un tipus de pesca ancestral i estacional, que es caracteritza per la captura de peixos de bona mida, motiu pel que és considerat un dels mètodes de pesca més respectuosos amb el medi ambient. Vàrem acompanyar els pescadors de l’embarcació Tomalú, de la Confraria de Pescadors de la Colònia de Sant Jordi, en la seva pesca quotidiana al punt de pesca amb art de parada conegut com es Burrí, en aigües de l’arxipèlag de Cabrera. Durant aquesta jornada de pesca, la directora general de Pesca, Patrícia Arbona, va fer una crida als pescadors i consumidors “per a no deixar morir les arts pesqueres tradicionals de les Balears, no només per qüestions patrimonials i culturals, sinó també per qüestions ambientals”. La tendència actual arreu dels països desenvolupats, també a Europa, és reduir la capacitat extractiva de les flotes pesqueres per evitar la sobrepesca de determinades espècies i la destrucció dels seus hàbitats. Això és sobretot per l’ús, sovint inadequat, de determinades tècniques pesqueres modernes. Davant d’aquesta tendència, hi ha que considerar l’important paper que poden jugar les arts pesqueres tradicionals, com les arts de parada, dedicades a la captura estacional de grans peixos amb mètodes poc o gens agressius per als estocs pesquers i els hàbitats marins. Amb els arts de parada es cala una xarxa ocupant tota la columna d’aigua -de dalt a baix- que actua com a barrera o trampa per als peixos. N’hi ha 4 tipus diferents. L’almadravilla de fons o tonaira, és un art de xarxa de forma rectangular amb una longitud no superior als 200 metres i una alçada variable. Un dels extrems (coa) va amarrat a terra i l’altre extrem està enrotllat formant un sis (rotlo). L’almadrava té les mateixes característiques que l’anterior, però la coa és més llarga –pot arribar a un màxim de 500 metres- i l’extrem contrari a terra està constituït per una doble circumferència. La solta és molt similar a l’almadravilla i a l’almadrava, segons sigui d’un o dos rotlos. La diferència amb les arts anteriors radica en el grossor del fil i en el tamany de les malles, que pot oscil·lar entre 80 i 150 mil·límetres. Finalment la moruna, és un art de complexitat superior a totes les anteriors que consisteix bàsicament en una paret de xarxa (coa) amarrada a terra per un dels seus extrems i disposada perpendicularment a la costa. L’altra extrem acaba en dos rotlos. Al centre de la base dels cercles, s’obre una doble càmera de xarxa amb parets centrals en forma d’embut on van a parar els peixos capturats. Les arts pesqueres de parada tenien gran tradició a Mallorca, especialment a les zones de Cabrera, Andratx i la Badia de Pollença. A principi d’estiu se solia fer el sorteig a la Confraria de Pescadors de Sant Pere, a Palma, on acudien els pescadors de tota Mallorca a veure si els hi tocava un bon lloc per aquell any. Hi havia llocs que eren molt preuats fins al punt que eren revenuts a molt bon preu. Se solien pescar tonyines, bonítols i altres túnids, tot i que en l’actualitat aquestes espècies es troben en regressió per la sobrepesca industrial. En l’actualitat, les arts pesqueres de parada tenen com a objectiu principal la pesca de les grans sirvioles, que poden arribar a vàries desenes de quilograms, tot i que també es capturen altres espècies com espets, sards o palomines. |
| Darrera actualització ( Divendres, 16 de Juliol de 2010 16:33 ) |






Els arts de parada tenen una llarga tradició al migjorn de Mallorca. N’hi ha de diferents tipus, segons les dimensions i formes, i van dirigides a la pesca d’espècies migratòries estacionals de grans dimensions, com la sirviola, el bonítol o la tonyina. Són un tipus de pesca ancestral i estacional, que es caracteritza per la captura de peixos de bona mida, motiu pel que és considerat un dels mètodes de pesca més respectuosos amb el medi ambient. 