Suscripció gratüita al butlletí
Línies d'Ajuda
- Ajudes a ports de pesca, llocs de desembarcament i fondejadors de les Illes Balears
- Ajudes per al suport a les agrupacions de productors de patates de consum no destinades a la indústria de la fècula
- Ajudes destinades a promoure la constitució d’agrupacions de productors de patates de consum, any 2010
- Subvencions per a la utilització de serveis d’assessorament, any 2010
- Ajudes per a la reestructuració i reconversió de vinyes
- Ajudes per a la contractació d’assegurances agràries combinades a la comunitat autònoma de les Illes Balears, per a l’any 2010
Fires i Festes a Balears
Illes Balears Qualitat
Els productes agroalimentaris amb denominacions de qualitat o indicacions geogràfiques conformen un sector econòmicament considerable. |
| Llegiu-ne més... |
Vis-a-Vis
| L'alça dels preus del blat encareix, l'agost, un 5% els aliments |
 L'augment registrat en els preus del blat en l’àmbit internacional va provocar que els preus internacionals dels aliments pugessin un 5% l'agost, el que suposa el major increment mensual des de novembre de 2009 i va situar l'indicador de preus dels aliments de la FAO en el seu nivell més alt des de setembre de 2008, segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). |
| Llegiu-ne més... |
La Nostra Recepta
| Tapes |
 Petits “bocates” d'entrecot amb rocafort Tapa de bacallà i ceba caramel·litzada |
| Llegiu-ne més... |
| Experts demostren la incidència de formigues autòctones en l'increment de les plagues en cítrics |
 |
 |
 |
 Investigadors de l'Institut Agroforestal Mediterrani (IAM) de la Universitat Politècnica de València han demostrat en un estudi la incidència negativa de formigues autòctones espanyoles, i en particular de l'espècie Lasius grandis, en les explotacions cítriques.L'estudi, publicat a la revista Environmental Entomology, constata com la presència d'aquestes formigues afavoreix l'expansió del poll vermell de Califòrnia en els cítrics. El motiu, segons expliquen els investigadors, podria ser que les formigues impedeixen que el paràsit que pot acabar amb la plaga, anomenat Aphytis, accedeixi a la melassa, una substància fonamental per a la seva supervivència. Aphytis necessita alimentar-se de substàncies dolces per sobreviure, i en aquest cas aquesta substància és la melassa. La presència de les formigues, que també s'alimenten de la melassa, pot suposar una barrera per al paràsit, que és incapaç d'alimentar-se, la qual cosa provocaria una reducció en la seva població, no podent atacar així al poll vermell. Es tracta de la primera ocasió en la qual investigadors constaten la incidència directa d'aquestes formigues en els danys produïts pel poll vermell de Califòrnia a la collita dels cítrics. Per desenvolupar el seu estudi, els investigadors van seleccionar 64 arbres en els que van impedir, mitjançant una barrera enganxosa en el tronc, que les formigues hi pugessin. Mentre, uns altres 64 arbres sense barrera van actuar com a testimoni. Durant dos anys, els experts van mesurar i van comparar la població de formigues, de poll vermell de Califòrnia i de paràsits en els arbres on havien exclòs les formigues i en els arbres no alterats on les formigues podien pujar lliurement. "En cada arbre mesuràvem l'activitat de les formigues pel número que passaven per una línia horitzontal imaginària del tronc durant un temps fix (dos minuts). L'abundància de poll vermell la mesuràvem pel percentatge de fruits atacats per l'insecte", apunta l’estudi. Els investigadors expliquen a més que l'efecte negatiu de les formigues no només s'apreciava en comparar el grup d'arbres amb i sense formigues - "on es veia que hi havia més poll vermell de Califòrnia en els arbres amb formigues" - sinó també dins del grup d'arbres amb formigues hi havia una relació positiva entre l'activitat de les formigues i l'abundància del poll vermell de Califòrnia en cada arbre. Durant el seu estudi, els investigadors van observar també com hi havia diverses espècies de formigues natives, i dos d'elles, les dues més abundants, Lasius grandis i Pheidole pallidula, eren mútuament excloents, "de manera que les dos eren a la mateixa parcel·la, però a un arbre concret pujava sempre només una de les dues espècies, mai no compartien el mateix arbre", conclouen els investigadors. |
| Darrera actualització ( Divendres, 16 de Juliol de 2010 15:40 ) |
© 2008 balearsnews.es - Tots els drets reservats - T 871 961 907 - F 871 961 906 -