Suscripció gratüita al butlletí
Línies d'Ajuda
- Ajudes a ports de pesca, llocs de desembarcament i fondejadors de les Illes Balears
- Ajudes per al suport a les agrupacions de productors de patates de consum no destinades a la indústria de la fècula
- Ajudes destinades a promoure la constitució d’agrupacions de productors de patates de consum, any 2010
- Subvencions per a la utilització de serveis d’assessorament, any 2010
- Ajudes per a la reestructuració i reconversió de vinyes
- Ajudes per a la contractació d’assegurances agràries combinades a la comunitat autònoma de les Illes Balears, per a l’any 2010
Fires i Festes a Balears
Illes Balears Qualitat
Els productes agroalimentaris amb denominacions de qualitat o indicacions geogràfiques conformen un sector econòmicament considerable. |
| Llegiu-ne més... |
Vis-a-Vis
| L'alça dels preus del blat encareix, l'agost, un 5% els aliments |
 L'augment registrat en els preus del blat en l’àmbit internacional va provocar que els preus internacionals dels aliments pugessin un 5% l'agost, el que suposa el major increment mensual des de novembre de 2009 i va situar l'indicador de preus dels aliments de la FAO en el seu nivell més alt des de setembre de 2008, segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). |
| Llegiu-ne més... |
La Nostra Recepta
| Tapes |
 Petits “bocates” d'entrecot amb rocafort Tapa de bacallà i ceba caramel·litzada |
| Llegiu-ne més... |
| Brussel•les dóna més llibertat als governs per vetar el cultiu de transgènics al seu territori |
 |
 |
 |
 La Comissió Europea va presentar el passat dimarts un paquet de mesures perquè els governs nacionals tinguin més llibertat a l'hora de restringir o vetar el cultiu d'organismes genèticament modificats (OGM), malgrat que la seva sembra estigui autoritzada en tota la Unió Europea (UE). A més, proposa modificar les normes perquè en el futur puguin argumentar raons ètiques o socials per a aquesta prohibició, i no només agrònomes o científiques com fins ara. La proposta ha de rebre el vistiplau del Consell i de l'Eurocàmera, però compta amb el rebuig de països com França, que demana més estudis científics sobre el seu impacte, o Espanya, principal productor de transgènics a la UE i que tem la "renacionalització" de les polítiques europees i reclama normes comunes a tots. El comissari de Salut i Protecció del Consumidor, John Dalli, va explicar que Brussel·les introdueix ara una modificació respecte a la coexistència de cultius transgènics i altres tradicionals o ecològics que ofereix una "solució immediata" als països que rebutgen la sembra de transgènics. Dalli va voler tranquil·litzar els ecologistes i altres sectors crítics amb les mesures anunciades en insistir en que el sistema per a l'autorització de nous productes transgènics "no canviarà" i que les dades científiques "continuaran sent la base" de qualsevol decisió. Les mesures de coexistència pretenen evitar la contaminació per part d'OGM de cultius ecològics i tradicionals, i protegir aquests productes del dany econòmic en les seves vendes si es detectés la presència de transgènics. Però el canvi introduït per l'Executiu comunitari permetrà a partir d'ara que els estats membres puguin prohibir en "grans àrees del seu territori" el cultiu de transgènics si les accions de coexistència resulten insuficients per frenar la contaminació. Fonts comunitàries van explicar que Brussel·les proposa modificar la directiva sobre OGM per donar "més flexibilitat" i un marc jurídic als governs que volen vetar els cultius. I també "ampliar" més enllà de qüestions agrícoles i científiques el ventall de possibilitats per les quals vetar un cultiu i incloure'n altres com raons ètiques o socials. Les mesures defensades per Brussel·les es refereixen a la decisió dels estats membres davant el cultiu de transgènics, però en cap cas no tracten el comerç i importació d'aquests cultius en l’àmbit comunitari, l'aprovació del qual segueix a les mans de l'Executiu comunitari si els 27 no aconsegueixen sumar una majoria qualificada ni a favor ni en contra. A més, la situació del cultiu de transgènics a la UE "no és clara" i és necessari un "marc normatiu” que cobreixi aquestes llacunes, segons fonts del sector agrícola. La qüestió de prohibir a determinats països la sembra de cultius transgènics planteja problemes per tractar-se d'un espai comú amb un mercat comú. Però el plantejament de Brussel·les agradaria tant als corrents representats per països com els Països Baixos o Àustria que, malgrat tenir posicions enfrontades, veurien una resposta que empara les dues posicions. El 80% de l'espai dedicat al cultiu de transgènics en tota la Unió Europea és a Espanya, que dedica prop d'unes 90.000 hectàrees dels seus camps a sembrar el blat de moro transgènic MON 810. Només cinc països (República Txeca, Romania, Portugal i Eslovàquia, a més d'Espanya) autoritzen aquest cultiu, segons dades de 2009. Per la seva part, els ecologistes van criticar el paquet de mesures proposat per la Comissió en considerar que suavitza les normes i que no cobreix les preocupacions mediambientals i sanitàries que plantegen aquest tipus de cultius. En una declaració conjunta, les organitzacions Greenpeace i Amics de la Terra van lamentar que la Comissió no reforci el procés d'autorització dels OGM, tal com diuen que van demanar els 27 el 2008, sinó que el faciliti. També el Comitè d'Organitzacions Agràries i de Cooperatives Europees (Copa-Cogeca) va expressar la seva "preocupació" per la proposta de Brussel·les. El seu secretari general, Pekka Pesonen, va lamentar que el nou enfocament de la Comissió Europea "estableixi un precedent perillós" que posa en risc el mercat interior i augmenta les distorsions en la competència dels agricultors. |
| Darrera actualització ( Dijous, 15 de Juliol de 2010 16:58 ) |
© 2008 balearsnews.es - Tots els drets reservats - T 871 961 907 - F 871 961 906 -